Skip to main content Help Control Panel

OCCIDENTAL Auxlang Communité

"Occidental, li Koiné, comun lingue, del munde."

Home «   Auxlang Articles «  

Quelc propositions por modificar Occidental

avatarSIMON Olivier -- on May 11 2008
Li autor del article present vol proposir quelc idés por modificar, secun li experientie quo il ha obtenit con su proprie invention, sambahsa-mundialect.

 Esque Occidental-Interlingue besona reforms ?

A, on va pensar! Ancor un qui vol imposir al altres su proprie opinions e talmen, acter quam un chef erga tis...

Li ver conossers de Occidental va forsan dir: "Si il ne ama Occidental, do il dev inventer un altri project, ma ne disformar li ovre de Von Wahl [o il dev contentarse con su proprie invention, Sambahsa-Mundialect]!".

Ti pensada vell esser partialmen justificat: Qui hav li autorità por modificar un auxlang inventeti de altriquem? Securmen nequi'. On sav li damne grand causat al historie del moviment por un lingue international quand Zamenhof refusat changeaments por Esperanto. Forsan, pos un adoption del ameliorations preconisat del fundators futur del Ido, li lingue international de hodie vell esser un auxlang.

Esperanto hav litt successu, ma it es tre relativ e, notatmen, reservat a clubs de initiats, quam tis qui pràctica luds quam Scrabble...

Pro to, yo ne intent preconisar un reformation, un revolution intra Occidental-Interlingue, ma solmen quelc nov idés fidel al spiritu del ovre de Von Wahl.

Quo me interessa mult in li lingue Occidental ne es li romanità del vocabularium (alor on mey recurrer ad Interlingua) ma qualmen Von Wahl ha elaborat it: Desde lingues natural sovente desordinat, il ha desgageat reguls precisi quels apporta o'rdin e simplicità.

Talmen, yo reconoss tutmen que Occidental me ha auxiliat ad trovar li punt final del grammàtica de Sambahsa, it es li adoption (con quelc modifications) del reguls de Von Wahl in sambahsa. Si li labors de un "auxlanger" poss server ad un altri project, ne simil al sue, yo pensa que to demonstra li qualità e seriose de su serchas!

Do, it es respectantmen li spiritu de Von Wahl que yo va proposir ci quelc directions de modifications.

Pri li vocabularium. Ya, personalmen, yo vell favorar un apertura vers li lingues oriental, o vers li commun radics indo-europan. Ma yo concept que to ne vell indubitativmen corresponder al voluntà initial del doct estonian.

Simplicmen, yo pensa que on vell dever chanjear vocabuls quand illi ne es vermen international e ne entra i'nter li sciental ràdics greco-latin. To es regratabil, notatmen si ti-ci radics es retrovabil in ultra che altri families linguistic indo-europan. Yo va dar quelc exemples fundamental.

"Manjar" existe solmen in francese "manger" e in italian "mangiare" (e apen in ruman "mânca"). Latin havet "edere/esse"; classic Grec havet "esthiein"; Anglese hav "to eat", German "essen", Russ "estj"... omnes veni del radic indoeuropan commun *ed ("edd" in sambahsa).

In francese, "manjabil" es "comestible". On reconoss ta li origin del hispan "comer", ex un latin vocabul "com" ("junt").

On poss extracter ex it un form "esti" quo vell esser melior quam "manjar" e do pu international.

"Trincar" es germanic (e exist anc in francese, ma solmen por alcohol!); it es ancor un prunt ad esperanto... ancor ne tre felici!

Li romanic lingues ha conservat un form ex li latin "bibere". In comparation con li slav (ex. Russ "pitj"; multi slav lingues hav "pivo" por "bira"), on poss proposir un forme nov "bive".

Vice "ear", yo deduct li form "itar" del vocabuls "equitar" e "levitar". Ti form "itar" vell esser proxim del slav (ex: Russ "idti").

Comments

Auliuniv on Jul. 13 2008

Li usual metode del auxlang amicos es changear lingues al personal preferentie vice li actual usu del lingue. E, yo pensa que on deve aprender e comprender li metodes del lingue in prim.

Por exemple, in Occidental noi usa "have" vice "hav". Adplu, yo crede que on deve comprender li metode del extraction de paroles por li lingue in prim.

Quande on have un bon e complet comprension del lingue, alor ti es li témpore por changear li lingue con altri e nov idés.

Nu, si on va leer li Kosmoglott nró 1 on decovrit que Occidental hodíe have un grand amelioration supra li Occidental de 1922. Ma li ameliorationes esset fat de usatores del lingue quam lor prim lingue de usation. Hodíe li idé es "changear li lingue constantmen vice usa li lingue constantmen".

In li Kosmoglott e Cosmoglotta jurnales hay mult discussiones por li changeament de Occidental, ma li lingue hodíe es basicmen li sam lingue de 1922 con ameliorations considerat durante annus de Occidentalistes e ne via novicies al lingue de díes o semanes o solmen lunes.

Yo preferre aprender li lingue completmen e alor considerar changes. Si yo have errores in mi textu alor yo deve amelior mi usu de Occidental til yo es completmen competent in li lingue alor yo posse far changes de amelioration.

Exemples:

vol proposir = va porposir

do il dev inventer = dunc il deve inventer, etc.

On sav li damne grand causat al historie del moviment por un lingue international quand Zamenhof refusat changeaments por Esperanto. = On save... quande Zamenhof...

Nu li complet historie de Occidental ha esset un historie de change in e por li lingue. Hodíe noi have li maxim bon version de Occidental desde 1922. E li lingue va continuar changear, ma solmen con usation in li "strada" del public.



Share
Information channels
Recent files