Benevenit! Welcome!

Ples notar:
Li OCCIDENTAL Auxlang Comunité collecte sub su banniere omni amicos del idé, adherentes de omni diversi sistemas. Li OCCIDENTAL Auxlang Comunité da a su membres e a omni interesset interlinguistes li possibilitá exposir su opinion. Chascun colaborator have li libertá complet in exposition de su scientic opinion pri questiones de mundilingue e posse usar ti form de lingue quel il prefere.
| Auxlang Articles | |
| Auxlang Discussion Loc | |
| Auxlang Guerres | |
| Auxlang Vocabularium | |
| Bookmarks | |
| Dutton World Speedwords | |
| Files |
on Feb. 22
Interlingue Dictionary
08:19 pm ~ by Robert Winter ~ Auxlang Discussion Loc
I hope someone can assist me. I am sorry for writing in English. I do not yet know how to write in Occidental. I hope to learn Occidental.
I wish to locate an English-Interlingue dictionary and an Interlingue-English dictionary. Do any such dictionaries exist? If not, a French-Interlingue dictionary would do.
Alternatively, is the full text of "Radicarium Directiv del Lingue International (Occidental)" available anywhere, either online or in print?
Thank you,
Robert Winter
on Jul. 12 2008
Li Original Kosmoglott de 1922
11:07 pm ~ by Auliuniv ~ Auxlang Articles ~ Kosmoglott
Nu, ples vider li original jurnal Kosmoglott. Ti es un pdf file por omni intersantes pri li lingue international Occidental. Por vider on deve esser un membre del site.
Ples cliccar "1 file" sub ti articul.
Quelc propositions por modificar Occidental
10:56 pm ~ by Sambahsa-mundialect, Auliuniv ~ Auxlang Articles ~ Dr. Olivier Simon ~ Occidental ~ Sambahsa-mundialect ~
Esque Occidental-Interlingue besona reforms ?
A, on va pensar! Ancor un qui vol imposir al altres su proprie opinions e talmen, acter quam un chef erga tis...
Li ver conossers de Occidental va forsan dir: "Si il ne ama Occidental, do il dev inventer un altri project, ma ne disformar li ovre de Von Wahl [o il dev contentarse con su proprie invention, Sambahsa-Mundialect]!".
Ti pensada vell esser partialmen justificat: Qui hav li autorità por modificar un auxlang inventeti de altriquem? Securmen nequi'. On sav li damne grand causat al historie del moviment por un lingue international quand Zamenhof refusat changeaments por Esperanto. Forsan, pos un adoption del ameliorations preconisat del fundators futur del Ido, li lingue international de hodie vell esser un auxlang.
Esperanto hav litt successu, ma it es tre relativ e, notatmen, reservat a clubs de initiats, quam tis qui pràctica luds quam Scrabble...
Pro to, yo ne intent preconisar un reformation, un revolution intra Occidental-Interlingue, ma solmen quelc nov idés fidel al spiritu del ovre de Von Wahl.
Quo me interessa mult in li lingue Occidental ne es li romanità del vocabularium (alor on mey recurrer ad Interlingua) ma qualmen Von Wahl ha elaborat it: Desde lingues natural sovente desordinat, il ha desgageat reguls precisi quels apporta o'rdin e simplicità.
Talmen, yo reconoss tutmen que Occidental me ha auxiliat ad trovar li punt final del grammàtica de Sambahsa, it es li adoption (con quelc modifications) del reguls de Von Wahl in sambahsa. Si li labors de un "auxlanger" poss server ad un altri project, ne simil al sue, yo pensa que to demonstra li qualità e seriose de su serchas!
Do, it es respectantmen li spiritu de Von Wahl que yo va proposir ci quelc directions de modifications.
Pri li vocabularium. Ya, personalmen, yo vell favorar un apertura vers li lingues oriental, o vers li commun radics indo-europan. Ma yo concept que to ne vell indubitativmen corresponder al voluntà initial del doct estonian.
Simplicmen, yo pensa que on vell dever chanjear vocabuls quand illi ne es vermen international e ne entra i'nter li sciental ràdics greco-latin. To es regratabil, notatmen si ti-ci radics es retrovabil in ultra che altri families linguistic indo-europan. Yo va dar quelc exemples fundamental.
"Manjar" existe solmen in francese "manger" e in italian "mangiare" (e apen in ruman "mânca"). Latin havet "edere/esse"; classic Grec havet "esthiein"; Anglese hav "to eat", German "essen", Russ "estj"... omnes veni del radic indoeuropan commun *ed ("edd" in sambahsa).
In francese, "manjabil" es "comestible". On reconoss ta li origin del hispan "comer", ex un latin vocabul "com" ("junt").
On poss extracter ex it un form "esti" quo vell esser melior quam "manjar" e do pu international.
"Trincar" es germanic (e exist anc in francese, ma solmen por alcohol!); it es ancor un prunt ad esperanto... ancor ne tre felici!
Li romanic lingues ha conservat un form ex li latin "bibere". In comparation con li slav (ex. Russ "pitj"; multi slav lingues hav "pivo" por "bira"), on poss proposir un forme nov "bive".
Vice "ear", yo deduct li form "itar" del vocabuls "equitar" e "levitar". Ti form "itar" vell esser proxim del slav (ex: Russ "idti").
Previous pages
Feb. 2010 ~ Aug. 2009 ~ Mar. 2009 ~ Oct. 2008 ~ Jul. 2008 ~ June 2008 ~ Jan. 2008 ~ Archives